Informació turística de Puigcerdà, Girona, Espanya

Informaciò general:

La Vila de Puigcerdà és un municipi situat al nord dels Pirineus Catalans. És capital de La Cerdanya, una comarca històrica que està dividida en dos països: França i Espanya (tractat dels pirineus).

Un paradís enmig de la Vall de La Cerdanya, envoltat d´infinitat de senders, rius, llacs i boscos mil.lenaris.

Situació privilegiada degut a la proximitat amb la frontera amb França i Andorra. Facilitat d´accés a muntanyes i pistes d´esquí de les tres nacions.

Puigcerdà, es troba al vell mig d´una vall, que ofereix al visitant la possibilitat de passar unes bones vacances tot gaudint de la natura, de l´oci i d´una enorme varietat d´activitats esportives i de lleure per a realitzar.

Agradable clima mediterrani amb ambient sec. Hiverns freds però asolejats i estius frescos.

Llocs d´Interès:

· PLAÇA DE L’AJUNTAMENT: Anteriorment, coneguda com a placeta de les monges en record de l’antic convent de Santa Clara que hi havia dessota seu, ha estat de sempre la que ha acollit la Casa de la Vila o Consolat. El poeta Joan Maragall l’anomenà, en el seu poema “A muntanya”, el Balcó gran de la muralla. Fou el 1961 quan amb motiu d’un homenatge a l’escriptor, va descobrir-se la placa que hi ha a la façana de la casa consular. La plaça ha estat recentment remodelada com a zona de vianants. A sota de la plaça hi ha una notable bòveda de pedra feta en forma de llibret anomenat Ull de Basilisc. El seu accés és fa a través d’un túnel que avui dia està parcialment enderrocat.

· CASA CONSULAR O AJUNTAMENT: L’antic edifi ci gòtic, cremat fortuïtament el 1938, fou reconstruït d’acord amb el projecte de l’arquitecte Josep M. Ros Vila. Inaugurat el 1955, l’actual manté una certa fi sonomia estructural de l’antic (voladís de la coberta, balconada...). La porta d’accés de l’antic era pel carrer Querol, on encara hi resta una llinda amb les armes de la Vila. Pujant per l’escala de l’Ajuntament es pot observar un gran oli inacabat de l’artista local Pere Borrell (Puigcerdà 1835 - Barcelona 1910). Pintat vers 1885-1890, representa la processó de la Verge de la

Sagristia.

· MONUMENT AL CAVALL HISPANOBRETÓ: L’obra de Xavier Medina-Campeny fou inaugurada el 1993 com a homenatge a aquesta raça de cavall, la cria del qual és molt important a la Cerdanya com es demostra, any rere any, a la Fira de Puigcerdà, en la que hi fan cap a l’entorn de mil animals.

· EL TRANSPIRINENC: A partir de 1881 van començar a aparèixer notícies a l’entorn de la possible arribada d’un tren a Puigcerdà i del seu enllaç amb França. Tres foren els projectes: el de Barcelona- Puigcerdà; el de Lleida- Puigcerdà i el de Balaguer a Puigcerdà. Va prosperar el primer a partir de 1904 en signar-se un conveni hispano-francès. Per aquest motiu, des de Puigcerdà es va constituir una comissió gestora per fer-ne el seguiment. Ratifi cat el conveni el 1908 i 1909, poc a poc es va desencallar el tema.

Les obres es portaren a terme amb gran difi cultat, ja que s’hagueren d’obrir 24 túnels entre Ripoll i Puigcerdà entre els que destaquen l’helicoïdal o Cargol de Palós, de 1.021 m. que supera un desnivell de 40 m. i el del massís de Toses de 3.605 m. El tren arribaria ofi cialment a Puigcerdà el 3 d’octubre de 1922 no sense una gran expectació per part dels cerdans.

La primera estació, emplaçada en un altre indret i més petita, avui dia està desapareguda. Pocs anys després, el 1928, un decret autoritzaria la conversió de la via a l’ample europeu fi ns a Barcelona, cosa que mai s’ha acomplert i motiu pel qual, de Puigcerdà a la Tor de Querol hi ha dues vies de dos amples diferents.

També, es va discutir molt sobre la ubicació de l’estació internacional d’enllaç entre França i Espanya, fi nalment es feren dues grans estacions una a Puigcerdà i l’altre a la Tor, però la reconeguda com a tal, fou la de la Tor de Querol-Enveig.

El 21 de juliol de 1929 va inaugurar-se l’electrifi cació de la línia i amb ella, Puigcerdà i la Tor varen inaugurar les actuals estacions, aquell dia engalanades. Es feren actes protocol·laris en cadascuna d’elles amb la participació, entre molts altres càrrecs locals i provincials d’ambdós països, del Ministre de Foment espanyol, el de Treballs Públics de França i el bisbe de la Seu d’Urgell. Al banquet, hi assistiren uns 250 comensals. Fou, aleshores, quan varen començar a circular, al costat espanyol, les primeres màquines de la sèrie 1.000, de color verd.