Información general:
Avinyonet de Puigventós es un municipio de la provincia de Girona (Gerona), en Cataluña, España. Forma part de la comarca de l'Alt Empordà, província de Girona. El terme municipal té una extensió de 12 km2 i 70 m. d'altitud.
Els límits del terme municipal són al nord amb Llers, a l'est amb Vilafant, al sud amb Borrassà i a l'oest amb Vilanant. Té agregats els nuclis de Santa Eugènia i Tres Cases.
Els límits del terme municipal són al nord amb Llers, a l'est amb Vilafant, al sud amb Borrassà i a l'oest amb Vilanant. Té agregats els nuclis de Santa Eugènia i Tres Cases.
Historia:
Història: Si bé s'han trobat indústries del neolític, els primers indicis de poblament d'Avinyonet es daten en època romana. Inicialment el poble tenia el nom de Sant Esteve de Maníbulo (Sant Esteve de Manol).
Segons l'Antoni Egea en el seu treball "Aspectes de la Figueres del segle XIV centrats en l'estudi d'un capbreu de Vilabertran de l'any 1343" publicat en els annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos de l'any 1993, la primera referència escrita del poble data de l'any 962 en que el comte de Besalú permutà uns alous que posseïa a Manol i Figueres. Segons el sr Egea, Manol es refereix a Avinyonet que més endavant derivaria a Sant Esteve de Manol i finalment, a Avinyonet.
Sens dubte, el fet més destacat de la història d'Avinyonet és l'existència de la Comanda dels Hospitalers que ja existia el 1257 essent el primer comanador Gombau de Vallfort, existència que perdura fins el 1804 amb l'últim comanador Jaume de Camprodon. A l'any 1916 s'afegeix el topònim de Puigventós a Avinyonet per distingir-lo d'Avinyonet de Penedès.
Segons l'Antoni Egea en el seu treball "Aspectes de la Figueres del segle XIV centrats en l'estudi d'un capbreu de Vilabertran de l'any 1343" publicat en els annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos de l'any 1993, la primera referència escrita del poble data de l'any 962 en que el comte de Besalú permutà uns alous que posseïa a Manol i Figueres. Segons el sr Egea, Manol es refereix a Avinyonet que més endavant derivaria a Sant Esteve de Manol i finalment, a Avinyonet.
Sens dubte, el fet més destacat de la història d'Avinyonet és l'existència de la Comanda dels Hospitalers que ja existia el 1257 essent el primer comanador Gombau de Vallfort, existència que perdura fins el 1804 amb l'últim comanador Jaume de Camprodon. A l'any 1916 s'afegeix el topònim de Puigventós a Avinyonet per distingir-lo d'Avinyonet de Penedès.
Lugares de interés:
Església de Sant Esteve o Castell d'Avinyonet: Gran edifici que mostra elements de diferent cronologia. Actualment, i després de diferents reconstruccions, està format per una nau de planta rectangular amb l'entrada a llevant i l'altar a l'extrem de ponent, orientació capgirada en relació a la disposició tradicional dels temples cristians.
Mas Rissec: Gran casal dels segles XVII - XVIII. Adossada a la casa hi ha una capella particular de la mateixa època.
Mas de la Torre o la Torre d'Avinyonet.
Mas Serra (forma part de les Tres Cases).
Mas Bosc (forma part de les Tres Cases): Casal fortificat amb una massissa torre de defensa en el seu angle sud-est.
Mas Comelles (forma part de les Tres Cases): Gran casal expoliat i destruït a les darreries dels anys 1970. Avui ja no en queda res.
Mas Pau: Masia molt ben restaurada on s'hi troba el restaurant del mateix nom.
Mas Vilà: Pou de glaç de grans dimensions força ben conservat.
L'ermita de Santa Eugènia: Es troba situada al sud del poble (aproximadament a 1 km.) Es tracta d'una esglesiola d'una nau amb absis semicircular, d'orígen romànic, segurament del segle XI, modificada el XVII i restaurada pel Patronat Santa Eugència als anys 70.
El Manol.
El Rissec: Afluent del Manol, que porta les seves aigües a la Muga.
La Garriga: Construccions de pedra seca.
El Puig Ventós: Altitud 132 m. Magnífica panoràmica sobre la plana empordanesa.
La Font de la Torre.
Font de Santa Eugènia.
Els estanyols de can Maragall.
Urbanització La Torre- Mas Pau: Restes d'una vil·la romana.
El Castellot: Restes d'una torre de guaita d'origen possiblement romà.
Mas Rissec: Gran casal dels segles XVII - XVIII. Adossada a la casa hi ha una capella particular de la mateixa època.
Mas de la Torre o la Torre d'Avinyonet.
Mas Serra (forma part de les Tres Cases).
Mas Bosc (forma part de les Tres Cases): Casal fortificat amb una massissa torre de defensa en el seu angle sud-est.
Mas Comelles (forma part de les Tres Cases): Gran casal expoliat i destruït a les darreries dels anys 1970. Avui ja no en queda res.
Mas Pau: Masia molt ben restaurada on s'hi troba el restaurant del mateix nom.
Mas Vilà: Pou de glaç de grans dimensions força ben conservat.
L'ermita de Santa Eugènia: Es troba situada al sud del poble (aproximadament a 1 km.) Es tracta d'una esglesiola d'una nau amb absis semicircular, d'orígen romànic, segurament del segle XI, modificada el XVII i restaurada pel Patronat Santa Eugència als anys 70.
El Manol.
El Rissec: Afluent del Manol, que porta les seves aigües a la Muga.
La Garriga: Construccions de pedra seca.
El Puig Ventós: Altitud 132 m. Magnífica panoràmica sobre la plana empordanesa.
La Font de la Torre.
Font de Santa Eugènia.
Els estanyols de can Maragall.
Urbanització La Torre- Mas Pau: Restes d'una vil·la romana.
El Castellot: Restes d'una torre de guaita d'origen possiblement romà.
